Notícies

13 de novembre de 2006 - Notes de Premsa

Chemotargets: disseny de fàrmacs en l'era post-genòmica

EL Dr. Jordi Mestres, president de Chemotargets i director del Laboratori de Quimiogenòmica de l'IMIM, és reconegut amb el prestigiós Corwin Hansch Award de la QSAR and Modelling Society

El passat mes de març d'enguany es va constituir Chemotargets, una iniciativa spin-off llençada des de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM), la primera emmarcada dins del nou Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Chemotargets neix de la transferència de la tecnologia desenvolupada en el Laboratori de Quimiogenòmica dirigit pel Dr. Jordi Mestres, un dels grups de recerca que conformen la Unitat de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de l'IMIM, institut de recerca adscrit a la Universitat Pompeu Fabra. Aquesta tecnologia permet l'anàlisi i escombrat de biblioteques virtuals de molècules amb l'objectiu d'identificar noves entitats químiques amb potencial per activar, modular, o inhibir la funció de dianes biològiques de rellevància terapèutica.

La qualitat de la recerca realitzada en el Laboratori de Quimiogenòmica s'ha vist recentment reconeguda amb la concessió al Dr. Jordi Mestres del prestigiós Corwin Hansch Award de la QSAR and Modelling Society. Aquest premi, establert l'any 2000, és un reconeixement al treball d'un investigador menor de 40 anys en els camps de les relacions quantitatives estructura-activitat i modelització molecular, amb l'expectativa de què contribuirà significativament al progrés d'aquests camps durant molts anys.

 

Chemotargets i la seva activitat

El procés de desenvolupament d'un fàrmac s'inicia amb la identificació d'una diana biològica, l'activitat de la qual està associada a la malaltia que es vol guarir. El següent pas és la identificació d'una molècula que tingui un efecte en l'activitat d'aquella diana biològica. Per això, l'empresa farmacèutica actual disposa de bancs de centenars de milers de molècules que assagen experimentalment mitjançant l'ús de robots especialitzats a la cerca d'aquestes molècules actives. Tant la conservació i actualització del banc de molècules com el funcionament i manteniment de les instal.lacions robòtiques representen un cost molt elevat per les empreses. A més, aquesta tecnologia d'escombrat experimental d'alt rendiment no està exempta d'errors, fins al punt que sovint només una de cada mil molècules actives detectades pel robot acaba veient la seva activitat confirmada definitivament.

 

Davant d'aquest escenari, l'alternativa que ofereix la tecnologia de Chemotargets és la realització d'un escombrat virtual previ a l'escombrat experimental. Això té varis avantatges. Per una banda, s'abareteix el procés d'escombrat ja que no cal realitzar l'assaig experimental de centenars de milers de molècules sinó només d'aquelles poques (normalment un centenar) que computacionalment es detecti tenen les característiques adequades per a ser experimentalment actives, fet que anivella la competitivitat de la petita i mitjana empresa farmacèutica a la de les grans empreses farmacèutiques. Per altra banda, s'incrementa enormement l'espai molecular explorable ja que no només es poden processar computacionalment els centenars de milers de molècules disponibles a les empreses farmacèutiques sinó que es rastregen també els prop de 30 milions de molècules que estan comercialment disponibles en l'actualitat.

 

L'activitat de Chemotargets s'ha centrat en establir acords de col.laboració amb empreses farmacèutiques, acords pels quals Chemotargets realitza l'escombrat virtual de milions de molècules i en selecciona un nombre determinat per a l'assaig experimental que realitza llavors l'empresa farmacèutica. En aquest sentit, Chemotargets ha signat acords de col.laboració amb empreses tant en l'àmbit català (Laboratoris Salvat i Esteve) com espanyol (Farmalíder). Recentment però, Chemotargets ha signat un acord amb Enamine, una de les empreses de síntesis química més grans del món, pel qual Chemotargets dissenyarà biblioteques moleculars dirigides a famílies de proteïnes, molècules que seran llavors sintetitzades per Enamine. Finalment, Chemotargets té previst també llicenciar part de la seva metodologia en col.laboració amb el proveïdor de biblioteques moleculars anotades Sunset Molecular Discovery.

 

Dr. Jordi Mestres

Jordi Mestres va néixer a Girona el 1967. Va iniciar els seus estudis en química a l'antic Col.legi Universitari de Girona per obtenir la Llicenciatura en Química per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1990. Durant la realització del seu doctorat a la Universitat de Girona, sota la direcció del Prof. Juan Bertrán i el Prof. Miquel Duran, va ser introduït en els conceptes de semblança molecular de la mà del Prof. Ramon Carbó-Dorca, conceptes que va ampliar més tard en l'any de post-doc amb el Prof. Gerry Maggiora (Pharmacia&Upjohn, USA) on va desenvolupar MIMIC per la superposició flexible de molècules.

 

Després del seu pas per l'empresa farmacèutica Organon (1997-2003), primer com a investigador a Holanda i després com a cap de Química Mèdica Computacional en el centre de recerca d'Escòcia de la mateixa empresa, l'any 2003 es va traslladar a Barcelona on actualment dirigeix el Laboratori de Quimiogenòmica del GRIB. El seu treball en semblança tridimensional de molècules de fa una dècada, va ser revolucionari i utilitzat amb èxit a Upjohn per identificar i desenvolupar noves dianes moleculars. Un cop a Organon, va ser pioner en l'explotació de informació derivada de lligands per a la millora dels mètodes computacionals basats en l'estructura de proteïnes. Des d'aleshores, el Dr. Mestres ha continuat desenvolupant nous descriptors moleculars i mètodes per a l'escombrat químic virtual i el perfilat farmacològic. És autor de 71 publicacions, d'entre elles 4 patents.