Notícies

3 d'octubre de 2006 - Notes de Premsa

Cirurgia ambulatòria i escasses complicacions en el tractament de la incontinència urinària

L'Hospital del Mar serà el primer centre a Catalunya en aplicar aquesta tècnica

El Dr. Petros, creador d'una nova tècnica per a la correcció de la incontinència urinària i el prolapse genital, realitzarà un curs de formació a l'equip de patologia del sòl pelvià de l'Hospital del Mar.

El Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital del Mar serà, a partir d'aquest moment, l'únic centre de Catalunya que aplicarà aquesta nova tècnica per a la cirurgia de la incontinència urinària i la correcció dels prolapses genitals. Des d'ahir dilluns dia 2 fins demà dimecres dia 4 d'octubre, el Dr. Peter P. Petros formarà l'equip de patologia del sòl pelvià en aquesta nova tècnica, amb un doble objectiu: d'una banda incorporar-la, per primer cop a Catalunya, com una nova eina terapèutica per aquells casos que ho precisin i d'altra banda, convertir l'Hospital del Mar en centre de referència formador per als professionals que vulguin desenvolupar-la. Aquesta nova tècnica suposa la possibilitat d'emprar, en alguns casos, cirurgia ambulatòria per a la correcció de la incontinència urinària, utilitzar una tècnica menys agressiva i alhora disminuir les possibilitats de complicacions com els hematomes o la retenció d'orina.

 

La tècnica

Hi ha diverses tècniques que s'utilitzen per a corregir la incontinència urinària i les seves causes. Quan aquesta s'acompanya de prolapse uterí, aquesta tècnica permet la conservació de l'úter. Habitualment una de les tècniques més freqüents són les conegudes com a TVT i plàsties, a més de l'histerectomia vaginal. Durant anys, han anat evolucionant les diferents tècniques quirúrgiques i els materials emprats. Moltes d'aquestes tècniques implanten algun tipus de material en els músculs i lligaments que envolten la uretra a fi de què el propi teixit de cicatrització que es formarà augmenti la tensió d'aquests lligaments i corregeixi així la incontinència. L'evolució d'aquestes diferents tècniques durant els anys '90 ha permès la millora dels resultats, però no han aconseguit reduir la durada de l'ingrés, que pot arribar als 10 dies. No hi ha hagut tampoc canvis en l'ús de l'anestèsia general en aquesta intervenció, ni en el postoperatori -portar una sonda vesical durant l'ingrés, controlar l'orina, retirar la sonda i esperar que la pacient orini espontàniament abans de marxar d'alta-. Les complicacions més habituals són les retencions i les infeccions d'orina en retirar el sondatge o els hematomes a causa de la manipulació quirúrgica.

 

La nova tècnica o sistema de fixació tisular –TFS– va nèixer amb l'objectiu de poder corregir aquest problema, tan estès, i convertir-se en una tècnica ambulatòria. Després d'anys d'anar optimitzant i millorant tècniques, s'ha arribat a aquest resultat. Consisteix en uns arpons que abracen com unes "hamaques" els òrgans laxos de l'aparell ginecològic i causants de la incontinència i els sostenten a lloc. La col·locació d'aquests arpons es realitza amb anestèsia local i de manera ambulatòria o amb mínim ingrés. Això també permet poder oferir solucions quirúrgiques a aquest problema a dones d'edat molt avançada, a les quals potser fins ara, no se'ls oferia aquesta possibilitat.

 

La incontinència urinària

Es tracta d'una patologia molt freqüent entre les dones i que es considera un dels problemes de salut que més preocupa a qui el pateix per la mala qualitat de vida i les implicacions emocionals que suposa. Els estudis posen de manifest que un 50% de les dones presenten algun tipus d'incontinència ocasional i prop d'un 10% incontinència freqüent. Amb l'edat aquest percentatge augmenta i gairebé el 20% de les dones majors de 75 anys tenen incontinència diària. Es tracta d'un problema associat a efectes psicosocials, i a nombrosos transtorns emocionals entre els quals hi trobem la manca d'autoestima i la discontinuïtat en les activitats laborals, sexuals i socials, fins al punt màxim de la depressió o l'aïllament social.

 

La incontinència urinària pot ser ocasionada per un esforç, per exemple al tossir o agafar un pes, etc. Sigui com sigui, en moltes ocasions, aquesta incontinència és deguda a la pèrdua de tensió dels teixits del sòl pelvià, concretament per la laxitud de la vagina o dels lligaments que la sustenten, resultat d'una alteració del col·lagen/elastina. Té, en multitud d'ocasions, el seu origen en els parts. Com més parts ha tingut la dona o com més traumàtics hagin estat pels teixits, major és el risc de patir una laxitud que provoqui una caiguda de l'úter (prolapse uterí), de la bufeta urinària (cistocele), del recte (rectocele) o, el més freqüent: la seva combinació, en menor o major grau.

 

Consolidar experiència i aposta de futur?

Aquesta tècnica, d'implantació molt recent a l'Estat espanyol, i que ara inicia, a l'Hospital del Mar, el seu recorregut per primer cop a Catalunya, pot suposar un pas endavant en les tècniques realitzades fins ara. No només pels seus prometedors resultats, sinó per les solucions que aporta al postoperatori i la possibilitat de la seva realització de manera ambulatòria o gairebé ambulatòria. Una de les esperances de l'equip del sòl pelvià del Servei de Ginecologia de l'Hospital del Mar, a mig termini, és la reducció de la llista d'espera per a les intervencions d'aquesta patologia.