Notícies

10 de febrer de 2011 - Notes de Premsa

Anestesiòlegs alerten sobre la creixent necessitat d'abordar els pacients quirúrgics d'edat avançada en Unitats de Cirurgia Geriàtrica

El Servei d'Anestesiologia de l'Hospital del Mar organitza el XVIII Simpòsium d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor

Els proper dia 11 de febrer, el Servei d’Anestesiologia de l’Hospital del Mar organitza el XVIII Simpòsium d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor, enguany dedicat a la medicina perioperatòria en el pacient d’edat avançada.

La població en els països industrialitzats està augmentant de forma vertiginosa. L’esperança de vida s’allarga cada dia que passa com a conseqüència dels avenços en higiene, nutrició i cures sanitàries. Els avenços continus en cirurgia i en anestèsia fan que no existeixi limitació a les intervencions quirúrgiques, motivades per l'edat o la patologia associada. La possibilitat de fer cirurgies a persones cada cop més ancianes i, en conseqüència, més fràgils, augmenta. “Aquests pacients d'edat avançada precisen de major atenció sanitària perquè presenten freqüentment malalties cròniques, estan polimedicats i tenen major necessitat d'intervencions quirúrgiques”, explica el Dr. Fernando Escolano, un dels directors del Simpòsium i Cap d’Anestesiologia de l’Hospital del Mar. El maneig a l’entorn de la cirurgia i l’anestesiologia en aquests pacients és diferent i presenta una major complexitat, complicacions, necessitat de cures perioperatòries i major mortalitat que en el pacient jove. Les dades, presentades en aquest Simposium i, procedents de la Guia d’avaluació preoperatòria del pacient d’edat avançada de la Societat Catalana d’Anestesiologia (SCARTD) apunten clarament al canvi en les necessitats en aquest camp. A Catalunya, l'any 2003 la població major de 65 anys era el 17,5%, però requeria el 32,9% de tota l'activitat anestèsica. Es preveu que en el 2030 aquesta franja de població serà el 33,4%. Aleshores, ben segur que més de la meitat de l’activitat anestèsica es dedicarà a la població d’edat avançada.

Les diferents complicacions que presenten els pacients d’edat avançada seran tractades àmpliament en el curs i es presentaran dades procedents dels últims estudis europeus, tant sobre complicacions cognitives -es calcula, per exemple, que fins el 60% dels pacients d’edat avançada poden patir un transtorn cognitiu després de qualsevol cirurgia- com sobre complicacions cardiorespiratòries de les que se’n debatran les estratègies per reduir-les.

D'altra banda, cada vegada més, la població demanda no sols una major atenció perioperatòria (durant el període que abasta des del moment de la indicació d’intervenció quirúrgica fins el moment en què el pacient torna al domicili) sinó també de control del dolor. Per això, l’avaluació i el tractament del dolor en els pacients geriàtrics serà un dels temes que es discutirà en el Simpòsium. Se sap que avaluar el dolor en les edats extremes de la vida és molt més difícil: en nens i persones d’edat avançada, sovint, aquesta valoració és complexa. Les causes d’aquesta dificultat en persones grans es deguda a dificultat cognitiva o d’expressió, a què són pacients polimedicats que a vegades tenen toleràncies o resistències als analgèsics degut a què en prenen de forma rutinària o, simplement, són pacients poc reivindicatius. Aquest és, especialment, el cas de les dones d’edat avançada que sovint parteixen de la idea preconcebuda que patir dolor a la seva edat és normal. Si a això li afegim que l’any 2003, el 55% de les intervencions quirúrgiques en majors de 65 anys es van fer a dones, el problema pren una dimensió poblacional. “Un adequat tractament del dolor, més enllà d’un tema humanitari, afecta positivament a la recuperació dels pacients” explica el Dr. Antonio Montes, Cap de la Unitat de Tractament del Dolor. ”Els pacients que no pateixen dolor, controlen millor les complicacions respiratòries, pateixen menys complicacions a mig termini, disminueixen les recidives tumorals i eviten cronificacions del dolor, molt freqüents en aquesta edat”, segueix Montes, “per posar un exemple, un 11% dels pacients intervinguts d´hèrnia inguinal continuen, encara, patint dolor als 3 mesos posteriors a la intervenció”.

Per conèixer les conclusions del Simpòsium caldrà esperar a la cloenda, però sembla que tots els especialistes estan d’acord en afirmar que “l'atenció d'aquests pacients comporta el treball conjunt entre diferents professionals doncs, sovint, són motius sanitaris i socials els que suposen una complicació o els que fan allargar l’estada hospitalària i no necessàriament derivats de la pròpia intervenció quirúrgica”, explica el Dr. Anton M. Cervera, Director de l’Institut de Geriatria de l’Hospital del Mar (IGER).

L'augment de la població d’edat avançada unit a l'increment de la demanda assistencial i d'una major qualitat sanitària suposa un fort increment de la despesa sanitària. Les Unitats funcionals i multidisciplinàries de cirurgia geriàtrica semblen la resposta per tal d’optimitzar aquesta despesa. L’atenció multidisciplinària perioperatòria tindrà un fort impacte en els mesos i anys següents a la cirurgia i l'objectiu fonamental és disminuir les complicacions i la mortalitat i reintegrar el pacient a la seva situació prèvia o amb les mínimes dependències possibles. Des del punt de vista assistencial i científic, en els pròxims anys, els equips multidisciplinaris que atenen a aquests pacients viuran una expansió quantitativa i qualitativa i requeriran una major especialització.

Experiències de centres dels EEUU aposten per unitats especials d’atenció als ancians quirúrgics. Tant a l’Hospital del Mar com a l’Esperança, el treball conjunt amb l’Institut de Geriatria, dóna uns resultats excel·lents. Una de les experiències, a banda pròpiament de la Unitat de Geriatria d’aguts (UGA), és la Unitat de Genoll, que incorpora un equip de geriatria que atén aquells pacients d’edat avançada, fràgils i complexos que ingressen per a la col·locació o recanvi d’una pròtesi (una de les cirurgies més freqüents en aquesta edat) per tal de garantir l’atenció més adequada en tot el procés assistencial. La dinàmica d’aquesta unitat redueix complicacions i temps d’estada mitjana.