Notícies

Notícies corresponents a la categoria "Notes de Premsa"

  • 27 de juny de 2024 - Notes de Premsa

    El bypass gàstric és millor alternativa per a reduir els nivells de colesterol dolent en persones que s’han de sotmetre a cirurgia de l’obesitat

    El bypass gàstric és més efectiu que l'altre abordatge habitual, la gastrectomia vertical o sleeve, a l'hora de reduir els nivells de colesterol LDL. Aquesta és una de les comorbiditats habituals en els pacients que s'han de sotmetre a aquest tipus de cirurgia i l'agent principal que origina l'ateroesclerosi. Així ho revela un estudi de la Unitat de Cirurgia Bariàtrica de l'Hospital del Mar que publica la revista Cardiovascular Diabetology. Els autors del treball defensen que cal tenir en compte aquest fet a l'hora de decidir quina tècnica fer servir amb cada pacient.

    més informació

  • 19 de juny de 2024 - Notes de Premsa

    Primera cirurgia làser a l’Estat per tractar amb ablació termal un glioblastoma inoperable

    Es tracta d'una tècnica mínimament invasiva que permet tractar tumors situats en àrees del cervell que no es poden operar en un procediment obert. Aquest abordatge també s'utilitza a alguns centres com a tractament en alguns pacients amb epilèpsia i un petit grup d'hospitals al món en el tractament de tumors cerebrals malignes. El primer cas a l'Estat es va portar a terme el passat 21 de maig. La cirurgia es va dur a terme sense complicacions, i el control amb ressonància magnètica postoperatòria mostra la  desaparició de la captació del contrast del tumor, fet que indica la resposta al tractament realitzat. L'equip de Neurocirurgia Funcional, amb el de Neuroradiologia i amb el suport del de Neuroanestesiologia, han incorporat aquest tractament a la cartera de serveis de l'hospital. La indicació de la cirurgia, però, té unes indicacions molt especifiques de quins pacients se'n poden beneficiar.

    més informació

  • 5 de juny de 2024 - Notes de Premsa

    Descobreixen la funció d’una proteïna que pot obrir la porta a generar cèl·lules mare de la sang al laboratori per tractar la leucèmia i altres malalties

    Un equip científic liderat per la Dra. Anna Bigas, de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar i de l'Institut Josep Carreras, ha descrit el paper de la proteïna IκBα en el procés de diferenciació de les cèl·lules mare hematopoètiques. En faltar aquesta proteïna, les cèl·lules mare entren en un estat de quiescència, s'adormen i mantenen la seva potencialitat, fet que pot permetre el seu trasplantament per a usos terapèutics en leucèmies o en malalties de la sang d'origen genètic. Es tracta d'un pas important per poder generar aquest tipus de cèl·lules a laboratori, evitant que es diferenciïn i es converteixin en altres cèl·lules abans d'hora.

    més informació

  • 29 de maig de 2024 - Notes de Premsa

    Obren la porta a desenvolupar tractaments personalitzats en esquizofrènia

    Treball publicat a Nature Communications

    Un estudi internacional encapçalat per l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar ha demostrat, per primera vegada, el paper de dues proteïnes en l'activació i desactivació del sistema a través del qual actuen els fàrmacs contra els símptomes de l'esquizofrènia. Aquestes dues proteïnes són objectius potencials per al desenvolupament de nous fàrmacs dirigits a determinats símptomes de la malaltia, evitant els efectes secundaris dels tractaments actual. El treball ha analitzat com actuen algunes molècules sobre un receptor cel·lular de serotonina, que permetria incidir de forma diferenciada en els símptomes de l'esquizofrènia, sense afectar altres processos del cervell.

    més informació

  • 14 de maig de 2024 - Notes de Premsa

    Alerten que cal administrar de forma sistemàtica anticoagulants als pacients amb MPOC exacerbada

    Les persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica ingressades per una crisi d'agudització dels seus símptomes presenten nivells elevats en sang de proteïnes que afavoreixen la coagulació de la sang, segons un estudi de l'Hospital del Mar que publica ERJ Open Research. Això incrementa el risc que pateixin complicacions cardiovasculars. Per aquest motiu, els autors del treball recomanen que aquests pacients rebin sempre, de forma sistemàtica i preventiva, tractament anticoagulant mentre duri el seu ingrés hospitalari. El mateix estudi destaca que també cal fer un seguiment exhaustiu de les persones amb MPOC que pateixen tres o més crisis l'any, ja que el seu perfil de proteïnes en sang quan estan estables és molt similar al de les persones que ingressen a l'hospital per aquesta patologia.

    més informació

  • 8 de maig de 2024 - Notes de Premsa

    Demostren que tractar el fre lingual en nadons millora la lactància materna

    Un estudi del Servei de Pediatria de l'Hospital del Mar mostra que l'alletament es manté durant més temps en els casos en els quals es tracta l'anquiloglòssia, la manca de mobilitat de la llengua causada pel fre lingual. El 93% dels nadons a qui es tallava, prenien llet de les seves mares en el moment de l'alta de l'hospital, xifra que baixava a gairebé el 65% al cap de sis mesos. En els que no se sotmetien a una frenotomia, els percentatges queien al 82% i al 55,6%. Aquesta patologia pot provocar dolor a la mare a l'hora d'alletar el nadó a causa dels problemes de succió per la presència del fre lingual. També pot ser necessari suplementar l'alimentació de la criatura perquè no guanya pes, ja que no pot prendre prou llet del pit.

    més informació

  • 3 de maig de 2024 - Notes de Premsa

    Descobreixen com un tipus de limfòcit ‘recluta’ el sistema immunitari per lluitar contra un dels càncers de mama més agressius

    Les cèl·lules assassines naturals o Natural Killers (NK) en contacte amb el tractament amb anticossos que es fa servir contra el càncer de mama HER2 positiu, segreguen uns tipus concrets de citocines que activen la resposta immunitària contra les cèl·lules tumorals. Els investigadors han confirmat que les pacients amb presència de limfòcits NK a l'entorn dels tumors presenten una millor resposta al tractament gràcies a aquest fet. Això confirma la viabilitat d'utilitzar les citocines segregades per les cèl·lules NK com a marcadors de resposta als anticossos antiHER2 amb una simple anàlisi de sang. També dona suport a diversos assajos clínics que utilitzen aquests limfòcits per reforçar el tractament en pacients amb càncer de mama HER2 positiu metastàtic.

    més informació

  • 17 d'abril de 2024 - Notes de Premsa

    Manel Balcells: “A finals d’any acabaran les obres que completaran la fase II de l’ampliació de l’Hospital del Mar”

    L'ampliació permet duplicar la superfície d'urgències i afegeix 75 llits nous a l'Hospital. S'estan acabant d'enllestir les obres a la coberta i a la façana, i durant els pròxims mesos s'hi acabaran de traslladar els diferents serveis. El conseller ha visitat el servei d'urgències i les plantes d'hospitalització, que ja han entrat en funcionament.

    més informació

  • 12 d'abril de 2024 - Notes de Premsa

    Canviar el punt d’estimulació del marcapassos dins del cor per reduir complicacions posteriors

    Més del 12% dels pacients tractats amb marcapassos per regular el ritme cardíac acaben desenvolupant problemes de disfunció del ventricle esquerre. Canviar el punt d'implantació ho evita, segons valida un estudi del Servei de Cardiologia de l'Hospital del Mar que publica la revista Circulation: Arrhythmia and Electrophysiology. El treball ha avaluat els resultats de situar el punt d'estimulació del marcapassos a la regió exacte del septe entre els dos ventricles on es troba el sistema de conducció natural del cor, i no a la punta del ventricle dret, com sempre s'ha fet fins ara. Això possibilita recuperar el ritme normal del cor d'una forma més natural, sense els efectes perjudicials d'una activació del cor no fisiològica. Amb aquesta nova ubicació del marcapassos es redueix el nombre d'ingressos per insuficiència cardíaca en un 78% respecte a la ubicació clàssica. Els autors de l'estudi apunten que això pot provocar un canvi de paradigma en la implementació d'aquest estimulador del ritme cardíac.

    més informació

  • 5 d'abril de 2024 - Notes de Premsa

    Els programes d’exercici físic poden millorar els símptomes depressius

    La seva aplicació, però, ha de ser individualitzada i amb seguiment d'especialistes en Medicina Física i Rehabilitació, així com en salut mental. Els treballs revisats coincideixen en les bondats de l'exercici físic en el retorn al funcionament previ a la depressió, la millora dels símptomes depressius i en la qualitat de vida dels pacients. Ho indica la primera revisió sistemàtica de la literatura científica sobre símptomes depressius i funcionalitat, que publica el Journal of Affective Disorders.

    més informació

Compromís social

  • Compromís social
Entitat col·laboradora

© 2006 - 2024 Parc de Salut Mar · Avís Legal i Privacitat de dades | Política de Cookies | Accessibilitat