Espai del pacient

Dolor, dolor crònic i dolor neuropàtic

El dolor és una experiència sensorial i emocional desagradable que es produeix com a resposta a una lesió o malaltia en el cos. És un senyal d'advertiment que indica que alguna cosa està malament i pot variar en intensitat, durada i tipus de sensació.

El dolor crònic és aquell que persisteix durant un període prolongat, generalment més de tres mesos, i pot continuar fins i tot després que la lesió inicial hagi sanat. A diferència del dolor agut, que és una resposta normal del cos a un estímul nociu, el dolor crònic pot convertir-se en una malaltia en si mateixa i afectar significativament la qualitat de vida d'una persona.

El dolor neuropàtic és un tipus de dolor crònic que afecta el sistema nerviós perifèric o central. Es produeix com a resultat d'un mal funcionament o mal en els nervis, la qual cosa provoca sensacions anormals com a ardor, burxades, entumiment o sensibilitat extrema. Pot ser causat per diverses condicions, com a lesions nervioses, malalties com la diabetis, infeccions virals, o fins i tot com a efecte secundari d'algunes teràpies mèdiques.

Tipus de dolor neuropàtic

Dolor Neuropàtic Central: Aquest tipus de dolor neuropàtic involucra el sistema nerviós central, que inclou la medul·la espinal i el cervell. Sol ser el resultat de lesions o disfuncions en aquestes àrees del sistema nerviós.

Dolor Neuropàtic Perifèric: Aquest tipus de dolor neuropàtic afecta els nervis perifèrics que es troben fora del sistema nerviós central i connecten els òrgans i teixits del cos amb la medul·la espinal i el cervell.

Tots dos tipus de dolor neuropàtic poden ser debilitants i afectar la qualitat de vida dels qui ho pateixen. El tractament pot incloure una combinació de medicaments, teràpies físiques i altres enfocaments per a ajudar a controlar els símptomes i millorar la funció nerviosa.

Processos que deriven en un dolor neuropàtic

• Cirurgia de columna lumbar, radiculopaties
• Infecció per herpes zòster
• Esclerosi múltiple
• Lesió medul·lar
• Membre fantasma
• Neuràlgia del trigemin de llarga evolució
• Neuropaties per atrapament
• Polineuropatías
• Després d'un traumatisme
• Després d'un procediment dental
• Després de procediments quirúrgics (dolor crònic postquirúrgic)

Diagnòstic del dolor neuropàtic

El diagnòstic del dolor neuropàtic implica una avaluació exhaustiva per part d'un equip professional de la salut, generalment un equip de neuròlegs o especialistes en el maneig del dolor.

• Historial mèdic i examen físic: L'equip mèdic recopilarà informació detallada sobre els símptomes de la persona, el seu historial mèdic, incloses estats mèdics previs, lesions, cirurgies, i medicaments que estigui prenent. Després realitzarà un examen físic per a avaluar la sensibilitat, els reflexos i la força muscular.
• Avaluació de símptomes: Es pararà esment als símptomes característics del dolor neuropàtic, com a sensacions anormals (ardor, burxades, entumiment), localització del dolor i factors desencadenants.
• Proves neurològiques: Es poden dur a terme proves específiques per a avaluar la funció nerviosa, com a proves de sensibilitat, reflexos, força muscular i coordinació.
• Estudis de conducció nerviosa: Aquestes proves avaluen la velocitat i l'eficàcia amb la qual els nervis transmeten senyals elèctrics. Poden ajudar a identificar anomalies en la funció nerviosa perifèrica.
• Proves d'imatge: Es poden realitzar ressonàncies magnètiques o altres proves d'imatge per a detectar possibles lesions o anomalies en el sistema nerviós central o perifèric que puguin estar causant el dolor neuropàtic.
• Anàlisi de sang i proves específiques: En alguns casos, es poden fer anàlisis de sang o altres proves específiques per a descartar altres condicions mèdiques que puguin estar causant els símptomes del pacient.

És important destacar que el diagnòstic del dolor neuropàtic pot ser complex i sovint requereix una avaluació integral per a determinar la causa subjacent i desenvolupar un pla de tractament adequat.

Tractament del dolor neuropàtic

El tractament del dolor neuropàtic és multidisciplinari i pot implicar una combinació d'enfocaments farmacològics, teràpies físiques, intervencions psicològiques i procediments intervencionistes.

• Medicaments: Com a antidepressius, anticonvulsius i analgèsics poden ajudar a alleujar el dolor neuropàtic en modificar els senyals de dolor en el cervell, estabilitzar l'activitat elèctrica anormal en els nervis o per a alleujar el dolor.
• Teràpia física: La teràpia física pot ajudar a millorar la força muscular, la mobilitat i la postura, així com a reduir la sensació de dolor. Els exercicis d'estirament, enfortiment i mobilització poden ser part d'un pla de tractament físic.
• Teràpia ocupacional: Un terapeuta ocupacional pot ensenyar tècniques per a dur a terme activitats diàries de manera més còmoda i segura, així com recomanar dispositius d'assistència si és necessari.
• Intervencions psicològiques: Poden ser útils per a ajudar els pacients a canviar la seva percepció del dolor i desenvolupar estratègies per a manejar-lo de manera efectiva. La relaxació i la meditació també poden ajudar a reduir l'estrès i millorar la capacitat per a bregar amb el dolor.
• Procediments intervencionistes: Per al dolor neuropàtic que no respon adequadament a altres tractaments, es poden considerar procediments mèdics o intervencions quirúrgiques per al maneig del dolor neuropàtic, com l'estimulació nerviosa elèctrica, la bloquejo nerviós, la injecció de corticoesteroides, la cirurgia per a corregir anomalies nervioses o la neuromodulació tant no invasiva com invasiva.

És important treballar en estreta col·laboració amb un equip mèdic especialitzat per a desenvolupar un pla de tractament personalitzat que abordi els símptomes individuals i millori la qualitat de vida del pacient.

L'Hospital de la Mar, pioner a tractar a un pacient amb neuromodulació profunda

L'Hospital de la Mar és el primer de Catalunya que ha tractat a un pacient amb dolor neuropàtic prenent com a diana terapèutica la via afectiva del dolor.

Aquest tipus de dolor és aquell generat pel mateix sistema nerviós que es produeix sense un estímul real i té un component somàtic i un afectiu. Es tracta d'estimular la zona en la qual es percep la part afectiva del dolor, no el dolor en si mateix.

Només s'han realitzat una trentena de casos a tot el món amb aquesta diana terapèutica. El pacient va quedar paraplègic en un accident de trànsit fa quatre anys. Des de llavors, sofreix dolor invalidant en els sacres. Cap classe de tractament ha funcionat si és el cas.

Llegeix la notícia.